Quan alguns encara recordem l’esperpèntica posada en escena de la casposa
iniciativa del govern Fabra anomenada ‘Sociedad Civil Valenciana’, perpetrada
per la il·lustre ciutadana valenciana Cristina Tárrega o l’economista vinculat
al PP Javier Quesada, hem assistit al que, veritablement, sembla un exercici de
valentia, amb esperit vertebrador i renovador, de la autèntica societat civil
valenciana. Eixes persones què ‘elegiren aquesta ciutat per a treballar,
emprendre i viure’. I és què, com ells mateixa recorden, València té molts
talents i moltes possibilitats... Malgrat això res sembla funcionar (tampoc la
teua iniciativa, Alberto). I crec que res ha funcionat perquè la ‘societat
civil’ s’ha abandonat a la seua sort. Va escoltar uns càntics de sirena amb
cara de Bernie Eccleston (vaja cara per a una sirena, tot siga dit) o cara de
vaixell imperial de la America’s Cup. Però un grup de persones estan dispostes
a canviar eixa tendència.
Be doncs, eixa bocana d’aire nou té nom, parle de ‘València Vibrant’ (valenciavibrant.es - @valenciavibrant) . Un
projecte creat per gent amb ganes de potenciar València. Un projecte que vol
deixar arrere eixe victimisme per agafar el bou per les banyes. Un bou que no
és fàcil de domar, però què hi ha ganes de domar. I és el que necessita la
ciutat, la província i el País Valencià, renovar-se. Esdevenir la locomotora
del canvi politicosocial, que tan urgentment hem d’afrontar. És el moment de
fer la revolució imparable que ha de fer què la vertadera societat civil
valenciana, agafe la paellera pel mànec i afronte tots i cadascun dels problemes
que hem heretat dels governs que ens han portat a aquesta situació de crisi tan
profunda. I ho hem de fer sumant, debatent, pensant, innovant... Prou de
complexos! Com diu David Senar, ‘no tenim diners... i què? Fem quelcom!’ I es
que de les grans crisis surten les grans oportunitats per a canviar. I és o ara
o mai.
Tanmateix pense què eixe canvi està molt poc lligat a les institucions
arcaiques de l’estat, com la corona. En una setmana en la que hem assistit al
relleu en la corona del regne d’Espanya, no ens pot quedar més que demanar
higiene democràtica. Que siga el poble qui decideixa el seu cap de l’Estat. No
una relació sanguínia. L’anacronisme de les successions familiars, suposa un
fre per a eixe esperit de renovació tan necessari. No se si això serà la famosa
casta de la que tant es parla últimament, per a mi si. Tot i que no m’agrada
gens eixe apel·latiu, si que és cert, que molta gent se l’ha guanyat a pols.
Tant del PP, del PSOE, d’IU o fins i tot una persona que quan se li va negar la
direcció del seu partit, en va fundar un altre per a ser ella la ‘reina del
mambo’. Crec que no és necessari que diga el seu nom. Però vaja, no vull
desviar-me més. D’això, ja en
parlarem...
En resum, és el moment de les persones, de les agrupacions, de les
empreses, dels col·lectius... de tota eixa gent, que lluita per a aconseguir
millorar la ‘societat civil’. És temps per a implicar-se i demostrar que no
existeix eixa ‘majoria silenciosa’ de la qual es volen fer portaveus els
polítics més votats. Es moment de mullar-se. El canvi està gestant-se i és, malauradament
per a alguns, imparable.
Jo vaig a pujar al tren, i tu?
*Disposició Addicional*
Gràcies als membres de València Vibrant, per crear aquest terratremol. Estic segur què no va a passar desapercebut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario